diumenge, 20 de desembre de 2015

*** Peque Mantecas (160m, 6a+, V obligat) - Roca Alta (Vilanova de Meià)

Via força bonica que va surcant les parts més dèbils d'aquest pany de paret espectacular. Comença amb una fisura molt trempada però també molt pulida pel pas de les cordades. A partir del segon llarg la via es tranquilitza igual que l'escalada on trobarem seccions verticals amb bones preses amb algún passet aïllat d'apretar més.

Data: 20 de desembre 2015

Nom de la via: Pepe Mantecas
1a ascenció: 1982
Zona: Roca Alta (Montsec de Rúbies, Vilanova de Meià)
Dificultat: 6a+
Dificultat oblidada: V
Llargària: 160m, 6 llargs
Material: 15 cintes exprés, tascons, joc de friends fins al 2 (3 opcional), joc d'aliens. Primer llarg pràcticament equipat. La resta semi-equipat.
Orientació: Sud
Company: Sílvia Mas
El nostre horari: 3:30
Accés: Des de Vilanova de Meià continuem per la carretera cap a la Roca dels Arcs. Al cap d'un quilòmetre agafem la pista de terra cap a l'esquerra direcció l'Ermita de Vilanova de Meià. Al cap d'un parell de quilòmetres, agafar un trencant cap a la dreta fins que arribem a un pla on es pot deixar el cotxe.

Aproximació: des d'aquest parking, seguir un camí amb fites direcció a la paret (bavaresa del tercer llarg visible). Ji ha una fletxa a l'inici (20min)
Descens: Un cop sortim per dalt, pugem fins dalt de tot del cingle (fita visible) i resseguim la cinglera cap a l'oest seguint fites per un corriol fresat que baixa cap al sud.

Espectacular la Roca Alta. Ahir vam fer el Diedre Farreny, tant característic en aquest mur ataronjat. Avui toca la Mantecas, que s'enfila una mica més a l'esquerra del diedre i comença per una fisura llarga, recta i vertical.


Línia de la Peque Mantecas a la Roca Alta

L1: La fisura és mantinguda i vertical. Tot i que està pràcticament equipada, poso alguna cosa per protegir algún pas amb pitons precaris o quan estan força allunyats. Està molt pulida. 6a apretat, que et deixa ben calent.


L1, inici de la Peque Mantecas


L1

L2: flanquejo a l'esquerra per una secció fàcil. A partir d'aquí la cosa es posa més tiessa amb un pas desplomat però amb presa molt generosa (V+). Després ve un tram fàcil però amb roca trencada.





Iniciant el pas de V+


L3: La Sílvia es posa al cap davant i gaudeix com una "loca" amb aquest diedre perfecte, divertit d'escalar i fàcil de protegir. 








L4: un dels llargs que més m'ha agradat. Vertical, amb bona presa sobre bona roca. Cal navegar una mica, visualitzant els pitons i anant-los a buscar





L5: llarg curtet amb un sol pas de IV/V protegit amb un parabolt. Reunió al costat d'una sabina.





L6: primera secció amb una roca de primera. Llavors cal anar flanquejant cap a la dreta direcció a una fisura/diedre protegida amb 2 parabolts i un pitó. Un cop hem xapat el segon parabolt cal fer una travessia desplomada cap a l'esquerra on cal gestionar bé les mans amb les preses que hi ha. Un cop passem el pitó, cal fer un cop de gas per sortir per dalt. Sembla més complicat del que realment és erò podria ser ben bé un pas de 6b. Reunió amb un parabolt i una sabina.


Inici L6


Iniciant la travessia desplomada

Final feliz....

Dalt de la Peque Mantecas




Llegir més...

diumenge, 13 de desembre de 2015

**** Casting Buñuel (145m, ED-, 6c, 6b/A1) - Roca Alta (Vilanova de Meià)

Com els actors "especials" que apareixen a les pelis de Buñuel, els que es posin en aquesta via han d'estar disposats a superar un càsting ben exigent. Verticalitat, roca trencada, navegació, poc equipament i una preciosa fissura en babaresa. De fet, en la meva modesta opinió, la via té sentit per aquesta babaresa increïble i els dos primers llargs, trencats i exigents, son el preu a pagar per poder-la escalar. Tot i així, val la pena ficar-s'hi perquè l'aventura està assegurada i la satisfacció un cop surts per dalt és màxima. Una via guapa, espectacular i emocionant. D'aquelles que et quedes a gust, en tots els sentits.


Data: 13 de desembre 2015
Nom de la via: Casting Buñuel
1a ascenció: Emili Lopez, Jordi Pijoan "Piju" 4/2001
Zona: Roca Alta (Montsec de Rúbies, Vilanova de Meià)
Dificultat: 6c
Dificultat oblidada: 6b
Llargària: 145m, 4 llargs
Material: 16 cintes exprés, algunes de molt llargues per evitar fregaments, tascons, joc de friends fins al 3 (nosaltres vam repetir el 0,5, 0,75 i 1), joc d'aliens repetit. Poc equipada amb pitons (no hi son tots els que marca la ressenya) R1 precaria a reforçar. Portar mosquetons petits o baguetos prims per poder xapar alguns pitons artesanals i alguns de molt encastats.
Orientació: Sud
Company: Jordi Casas
El nostre horari: 4:30
Accés: Des de Vilanova de Meià continuem per la carretera cap a la Roca dels Arcs. Al cap d'un quilòmetre agafem la pista de terra cap a l'esquerra direcció l'Ermita de Vilanova de Meià. Al cap d'un parell de quilòmetres, agafar un trencant cap a la dreta fins que arribem a un pla on es pot deixar el cotxe.

Aproximació: des d'aquest parking, seguir un camí amb fites direcció a la paret (bavaresa del tercer llarg visible). Ji ha una fletxa a l'inici (20min)
Descens: Un cop sortim per dalt, resseguim la cinglera cap a l'oest seguint fites per un corriol fresat que baixa cap al sud.


Ressenya Casting Buñuel


Sorteig. Trec el pal petit, per tant començo. Em tocarà el tercer llarg, quina trempera!

L1: la via arrenca per un tram agradable d'escalar però de seguida comença la roca trencada i fàcil de protegir. Hi ha molt de canto per fer la panxa del 6b, el problema és que els blocs on agafar-se ofereixen molts dubtes i un no sap si s'acabaran arrencant. I aquesta és una tònica força recurrent en tota la via, sacrificar un bon canto "dubtos" per una regleta "de merda". El flanqueig sota el sostre és força espectacular, sobretot l'últim pas, que nosaltres l'hem trobat més de 6a que de 6b. Un dels pitons del flanqueig està molt encastat a la roca i el mosquetó no hi entra, pel que em toca posar-hi una cinta plana que en Casas sua per treure-la. La sortida del flanqueig, pel pont de roca, és vertical i aèri. M'hi encanto una estona buscant on carai protegir, doncs no acabo de trobar la peça idònea, que hagués estat un friend del 0,5, però que ja no me'n queda cap. Poso el què puc i tiro amunt per un pas que sembla més difícil del què realment és, el problema però torna a ser la roca. R1 és força precària, amb un pitó artesanal que "flexa" i una U gran no entrada del tot. La reforço amb un alien vermell.



L1, just abans de la panxa de 6b

L1, Flanqueig sota el sostre

L2: el llarg comença per l'esquerra de la sabina, per un terreny que cada vegada es posa més vertical i incert. La roca continua força dubtosa i en un moment donat cal començar a flanquejar a l'esquerra a la recerca del segon espit de la via. A partir d'aquí és aventura total. A la ressenya marquen 4 pitons en linia però només en trobem dos i un a tocar de l'altre. Això despista en Casas que s'ho ha de mirar bé. Per fi arriba a l'espit i llavors continua per terreny fàcil fins la reunió, més còmode i segura que l'anterior.


L2, en Casas buscant pitons

Últim flanqueig per arribar a R2

L3: només arribar a R2 aixeco el cap per mirar que tal pinta la bavaresa: es veu espectacular! El llarg comença per una secció vertical de 6a amb 2 pitons que et permeten relaxar una miqueta. Arribo a la fisura que primer és horitzontal per on s'avança a base d'invertits i amb bons peus. Fins que la cosa ja és comença a posar més vertical i interessant. Poso un parell de catxarros i arribo al pitó. La roca és de primera i els friends entren a caldo. La secció demana braç però sobretot col·locació. Un catxarret més i arribo al pont de roca. Aquí la cosa ja comença a desplomar una miqueta. Els peus ja no son tant bons i el braç ja no està tant fort. Poso el verd i continuo. Queden un parell de passos. Dilema. Vaig amunt a totes o em penjo, perquè ja no em queda prou braç per posar un altre friend. Visualitzo el final de la fisura i em sembla intuir algun canto bó. Vaig a per totes! Tiro de braç, poso els peus allà on puc, cadera per aquí, bicicleta per allà. Trobo una orella molt bona a la dreta de la fisura, veig una banya a l'esquerra. Tant sols queda una última tibada final. M'agafo a la banya, poso els peus a la placa, però el dret em patina, se m'obre la mà. Avall!! Volo uns 6 metres fins que el verd aguanta i quedo frenat. Per sort meva ha estat una caiguda molt dinàmica i neta! I en Casas flipant i recuperant-se d'una pedra que sense voler havia tirat uns metres abans i que li cau a les espatlles i en ple òs. Ho sento company!! Descanso uns minuts, protegeixo millor aquest dos últims parells de passos i surto per dalt. 

Primer tram bavaresa

Instants abans de caure

Després del "vuelaquen"

L4: en Casas es torna a posar al cap davant i amb ell, torna la navegació. Tenim els braços cansats, o sigui que caldrà anar en compte i no sortir de la via. La ressenya marca 4 pitons però només n'hi ha 3 i força allunyats. Costa veure'ls. Entre un i l'altre hi posa un alien groc que em costa molt de treure. Al pas de 6b hi ha molt de canto, però els metres pesen. Llavors cal navegar cap a l'esquerra per roca cada cop més bona tot i que les regletes cada cop semblen més petites. Després de la savina, però, la paret ens regala un tram de franges rocoses espectaculars, i per terreny fàcil es surt per dalt.


L4, secció de 6a amb pitons allunyats

L4

Eufòrics com no podia ser d'una altra manera


Durant tota l'ascensió vam tenir el privilegi de gaudir de la presència dels voltors



Ressenya Casting Buñuel


Llegir més...