diumenge, 27 de setembre de 2015

Roc de la Lluna, l'escalada idíl·lica

Feia temps que m'havien parlat d'aquesta escola d'escalada i aquest cap de setmana va arribar el moment de conèixer-la. Es tracta d'una activitat idíl·lica: escalada al mig de la natura, indret bucòlic, roca boníssima, vistes increïbles i aproximacions curtes. Al cantó negatiu trobariem que hi ha poques vies i que el lloc d'acampada no és gaire gran, així que si hi trobem algun grup amb ganes de fer soroll, trenca tota la màgia de l'espai. També s'ha de tenir en compte que l'accés amb el cotxe és força llarg (segons d'on es vingui, està clar), així que lo ideal és passar-hi una nit, amb furgo, tenda o fent vivac al bonic prat d'herba que hi ha a 5 minuts de les vies.

El perquè del nom de la zona es desvetlla ràpidament al veure la paret, ja que es tracta d'un calcàri llis, sòlid i grisós ple de forats misteriosos que recorden a la superfície d'aquest satèlit terrestre.

L'escalada és vertical, física i de continuitat, en un calcàri molt bo amb algun canto que ja comença a estar una mica polidet. Pràcticament no hi ha fisures ni regletes ni invertits, tot son forats i més forats, amb múltiples opcions i sovint es tracta de trobar el més bó. Les xapes en general no estan gaire a prop. Tampoc es que estiguin molt lluny, però si en algún moment el braç afluixa, t'ho penses dues vegades abans de continuar.

Durant els dos dies fem les següents vies del sector "El Joc de la Pilota":

- Mastarile Dream (6a, 8m): molt curta i sense gaire interès, però només per tocar els forats d'aquesta paret i les vistes al Pedra Forca ja val la pena.

- Xapes JOM (V, 8m): el mateix que l'anterior, via sense gaire historia.

- Dulcinea del Tobillo (6a): aquesta zona de paret no te res a veure amb el de les vies de l'1 al 4. Aquí les vies son més llargues (15-20m), verticals i físiques. Aquest 6a concretament és preciós, molt mantingut i ple de forats.

- Ojos y oidos del mundo (6b): físic i mantingut, potser una de les vies que menys ens va agradar perquè té algun tram una mica estrany. Les xapes estan una mica separades.

- La sombra del llop (6a+): semblant a la Dulcinea, via molt bona de continuitat amb arribada curiosa a reunió. Xapes lo just de separades, que no vol dir a prop. El segon dia la tornem a fer per escalfar.

- Històrias de "O" (6b+): aquesta via té el grau concentrat a la zona intermitja on té un parell de passos de tibar i molt guapos de superar. Ens ha semblat més assequible que "Ojos y oidos del mundo".

- Alpinopausia (6b): de lo millor en aquesta tàpia! La via va per una paret força llisa i lleugerament desplomada, però van apareixent forats. Les xapes allunyen força. Escalada molt física.

- A la dreta d'Historias de "O" (no sabem el nom ni el grau) provem una via amb parabolts molt nous i reunió recent estrenada que no surt a la ressenya. Escalada física i de continuitat amb un passet llarg per allà al mig sense gaires peus... És l'última via que fem i per tant tenim els braços cansats. Li posem 6b+/6c... Just li acabo de fotre el segon pegue quan comença a caure un xàfec que feia minuts que intuíem i que ens fa plegar bàrtols i donar per acabada l'escalada.

En resum, lloc brutal que s'ha de visitar com a mínim una vegada a la vida, fer-hi nit, passejar-se pels seus increïbles boscos de pi roig, boixos i faigs i si és l'època, buscar-hi bolets.

Accès: des de la Pobla de Lillet seguir el mapa de la ressenya. Hi ha uns 8-10 km de pista en bon estat.

Descarregar ressenyes aquí: Roc de la Lluna (PDF)



Alpinopausia (6b)

Xapes JOM (V)