dimarts, 8 de setembre de 2015

**** Point trop n'en faut (275m, 6a, 6a obligat) - Presles (Massís de Vercors)

Despres de 2 dies seguits d'escalada a La Berarde i a l'Agulla de Dibona buscavem alguna cosa tranquila per rematar-ho abans de tornar cap a casa. El temps incert als Ecrins ens fa baixar de latitud fins al massís de Vercors, un lloc preciós amb moltes possibilitats d'escalada. Finalment escollim Point trop n'en faut, pel seu aparent grau assequible i el seu estat semi-equipat. Es tracta d'una via molt guapa i mantinguda sobre el 6a, que circula per un calcari excel·lent (excepte l'últim llarg), però que des del minut 0 ja ens va deixar clar que d'escalada tranquila RES, ja que, com indica la ressenya, és terreny d'aventura total.

Data:
8 de setembre 2015

Nom de la via: Point trop n'en faut
Zona: Presles (Massís de Vercors) - Sector Buis
Dificultat: 6a
Dificultat oblidada: 6a
Llargària: 275m, 7 llargs
Material: 12 cintes exprés, tascons, friends fins al 2, aliens. Semi-equipada amb parabolts. Reunions amb parabolts i anella.
Orientació: Sud
Company: Jordi Bou i Jordi Tona
El nostre horari: 5 hores
Accés: Des de Grenoble o Valence anar fins a Pont en Royans i d'allí cap a Presles 
(1.236m). Deixem el cotxe al mateix poble ja que corre la fama que al parking del costat del camí que porta a peu de via acostumen a robar. Un parell de clapes de vidres trencats al terra ens ho corroboren, així que preferim no arriscar.
Aproximació: Des de Presles caminem per la carretera uns 10 minuts fins que aquesta comença a baixar i en una corba a la dreta, unes fites indiquen que cal anar cap a l'esquerra per un camí que baixa força fins a la base del mur (1.009m) on caldrà anar-lo seguint fins que la intuició ens faci pujar uns 20 metres fins a peu via. Nom escrit en blau a la paret (30 minuts).
Descens: Un cop sortim per dalt de la via cal anar seguint les fites, primer per un bosc, llavors per una pista i finalment la cerretera que ens portarà a Presles. Afegir que el final de via es troba pràcticament a la mateixa alçada que el poble, pel que el retorn al cotxe es fa pràcticament sense desnivell.

Portem gairebé 800 metres d'escalada als braços en menhys de 48 hores, però aquest entorn és massa idíl·lic per renunciar a fer alguns metres més. Estem fanàtics. I amb el parell que vaig sembla que no els passin els anys. El vent que bufava al poble, a peu de via no ens toca i això indica que potser anem una mica massa abrigats. El sol apreta però mai se sap. El sorteig fa que comenci en Bou, continui jo i acabi en Tona. 



Nom a peu de via "Point trop n'en faut"

L1 (35m, 6a): la ressenya d'en Luichy marca V+, però podria ser ben bé un 6a. Es tracta d'una fisura vertical força física i força incòmode equipada tant sols amb un parabolt i que et treu ben aviat la son de les orelles.



Bou "in action" - L1


L1

L2 (50m, V+): aquest llarg circula per una serie de plaques verticals, però amb fisures i peus. 




L2


L2 vist des de la reunió

L3 (40m, 6a): un dels llargs més bonics de la via. Arrenca per una placa semblant a les anteriors però de seguida s'ha d'anar a buscar una fisura horitzonal sota un sostre a l'esquerra per anar avançant cap a la dreta fins que aquesta es posa més tiessa. Bona presa i de fàcil protecció. 



L3

L4 (35m, 6a): llarg completament diferent a l'anterior. Comença per una xemeneia estreta (jo vaig passar per dins però els companys la van passar per fora) per llavors continuar per una placa poc equipada. Un fisura et fa marxar cap a l'esquerra ja que és l'única manera d'autoprotegir-se i llavors cap fer un flanqueig cap a la dreta per anar a buscar la reunió.




Xemeneia L4
Arribada a R4

L5 (50m, 6a): el millor llarg de la via, 50 metres de paret vertical equipat tant sols amb un parabolt. Arrenca per una fisura agraïda per llavors enfilar-se per un esperó i fer un canvi de paret amb un pas espectacular i d'apretar-li. Llavors continua per terreny vertical però amb uns cantos brutals. Al final s'ajau i ja som a reunió.



Arrencada L5
Passos espectaculars al cinquè llarg

Última secció 

L6 (25m, 6a): LLarg curt però explosiu. La ressenya marca V+, però "oju" amb aquest V+. Es tracta d'un llarg similar al primer amb una fisura vertical però un xic més maca i amb més bona roca. Es fa bé si t'hi poses bé. 


V+???
L6
L6



L6

L7 (40m, V): el pitjor llarg, on la roca va empitjorant a mesura que ens apropem a dalt. Ull amb les pedres.



Últim llarg

I arribem a dalt amb un paissatge increible i una llum brutal. El sol va marxant i nosaltres que tanquem així una sortida per França que havíem titulat "TRES DIES, TRES VIES". I ho hem complert. No podem estar més satisfets i per això ho celebrem amb pizza i cervesa.



Tres dies, tres vies! (tres guies???)

El primer cop que estic per aquestes terres, el massís de Vercors. Un espai inmens i preciós amb moltes possibilitats. Espero tornar-hi en breu i perdrem per algun dels seus recons. Des de les alçades, la vida a les valls sembla indílica, però ja sabem que no hi ha res fàcil. Potser el secret és mirar-s'ho tot des de dalt, oblidar-se de la terra i establir-se al cel.

Moltes gràcies companys!!!


Vistes a l'est del Massís de Vercours


Sector Buis vist des de Presles


Sector Buis i via "Point trop n'en faut", vista des de la carretera


Poble màgic, Pont en Royans

Ressenya d'en Luichy: