dilluns, 17 d’agost de 2015

**** Terra Incognita (250m, 6b, V+/A1 obligat) - Agudes (Montseny)

Pels qui busquin ambient i aventura Terra Incognita no els decebrà en absolut. Es tracta d'una via molt ben trobada en aquesta cara nord tant discontínua i irregular. Una pausa al tercer llarg on cal plegar cordes i posar-se bambes per realitzar una transició que no arriba als 10 minuts, és el preu a pagar per poder guanyar metres d'escalada, però aquest fet no li treu gens de caràcter a la via. La primera part, més discontínua i de passos aïllats, serveix d'escalfament per una segona part més vertical i exigent, amb algún tram sublim sobre roca de bona qualitat. L'equipament és just però es pot protegir al gust, tot i que si es vol treballar el coco i sentir com puja l'adrenalina es poden fer tots els llargs, excepte l'últim, sense posar cap protecció extra. El parabolts, però, a vegades no ajuden a saber per on va la via sinó que confonen una mica.

Data: 17 d'agost de 2015
Nom de la via: Terra Incognita
Zona: Cara nord de les Agudes (Montseny)
Dificultat: 6b
Dificultat oblidada: V+/A1
Llargària: 250m
Material: 10 cintes exprés, friends mitjans, aliens, 2 plaquetes recuperables. Via semi-equipada. Reunions amb dos parabolts.
Orientació: Nord
Company: Sílvia Mas
El nostre horari: 4h d'escalada
Accés: Aparcar a l'esquerra de la carretera BV-5114 venint de Viladrau direcció Santa Fe un cop passat el punt quilomètric 24. Hi ha dos possibles aparcaments, un just davant del torrent on s'inicia l'aproximació i un altre uns 100 metres més endavant.

Aproximació: un torrent ens marca l'inici del camí. Seguir-lo pocs metres fins que l'abandonem cap a la dreta. Remuntem, primer, seguint fites i algunes flextes vermelles per una fageda típica del Montseny i per una tartera de roca petita que puja força, després. Arriba un punt que les fites ens indiquen que cal a anar a la dreta. Si continuessim amunt a pocs metres hi ha l'inici de la via "El vol de l'home ocell". Anem doncs, cap a la dreta, resseguint la base de la paret sense pujar ni baixar gaire seguint fites i fins que trobem l'inici de la via (lloc trepitjat amb 2 blocs que fan de seient sota un gran faig). El nom de la via que està pintat en blanc sobre roca negre. 35 minuts.
Descens: Per la mateixa cara nord, seguir les indicacions de la ressenya.


Línia de la via

L1 (6a): d'entrada la roca ofereix dubtes però ja en els primers moviments et dones compte de que és més bona del què sembla. El grau comença exigent però la via et dóna suficients pauses i situacions còmodes per anar descansant. Llarg curt de tant sols 25 metres. Ull no pasar-se de llarg ja que els dos parabolts de la reunió queden una mica desplaçats a l'esquerra. L'ambient ja s'intueix espectacular.


Arrencada de la via


L1

L2 (V): Sortida cap a la dreta, pujar per una placa amable amb molt de "canto" i blocs on agafar-se.


L2


L2

L3 (6a): el llarg arrenca per una repisa herbosa però de seguida cal enfilar-se una mica per fer un flanqueig força espectacular. Pas de finura i posar-s'hi bé. Llavors la via continua menys exigent fins a R3.








Un cop s'arriba a R3 cal plegar cordes i posar-se bambes per fer la transició fins al començament del següent llarg. Des de R3 sortim cap a l'est a la recerca d'una petita canal de baixada, herbosa, trepitjada però força frondosa. Al cap de pocs metres marxem a la dreta i ens fiquem en una pendent de roca mentre anem perdent metres en diagonal direcció a la paret i a un parabolt que ja hem avistat molt a prop d'un arbre.


Mengem, bebem, cordes, peus de gat i tornem-hi!

L4 (6a+): llarg atlètic i vertical. Té un dels passos més bonics de la via, un diedre ceg i curt que es supera amb dos moviments de força i destresa. En aquest llarg poso el primer friend (alien verd). Just arribar a reunió sento un soroll molt fort i en pocs instants veig caure algunes pedres molt grosses a la dreta i just per la canal de transició que acabem de creuar. Jo en principi estic protegit però no les tinc totes així que m'abalanço contra la paret tant fort com puc. La Sílvia que està assegurant des de la canal ho té més complicat per protegir-se i no li queda altre que arrasarar-se tant com pot i creuar els dits que cap tros reboti contra ella. Per sort tot plegat queda en un ensurt, però recomanem prudència al creuar la canal i fer-ho ràpid. No sabem el perquè de la caiguda de les pedres, si va ser algú que feia la cresta dels Castellets, la cordada que feia una via de l'esquerra i va creuar per dalt, algún animal o per caiguda natural. Sigui com sigui no vam sentir cap crit que advertís de la caiguda de les pedres o sigui que suposem que va ser algún animal o segurament la pròpia gravetat (o potser van cridar i no els vam sentir). Ensurt a part contínuem amb la via.



L4

L5 (6a): es comença amb un flanqueig cap a l'esquerra (que protegeixo amb l'alien verd) per llavors haver de fer un pas difícil de llegir però ben protegit que et porta de nou cap a la dreta. Continua força vertical però amb molt de "canto" amb un altre pas finet abans de sortir a una canal herbosa i trencada. La reunió es troba uns metres més amunt a la dreta amb unes vistes espectaculars.


L5

L5


Arribant a R5

L6 (6b): el llarg comença cap a l'esquerra on cal enfilar-se per uns blocs per llavors continuar per una placa fàcil, tombada i plena de molsa que es pot protegir amb dues plaquetes recuperables (nosaltres no en duiem i vaig fer un marlet en el primer cargol). La placa ens porta a un desplom on hi ha el pas de la via (6b) molt ben protegit amb dos parabolts força seguits: primer cal superar un primer bloc que et tira enrere per llavors fer un lleu flanqueig a la dreta i continuar amunt tant elegantment com es pugui. A R6 trobem la caixeta amb la llibreta de les piades i aprofitem per donar les gràcies als equipadors pel seu gran treball.


A l'inici del pas de 6b

L7 (V+): últim llarg que un es creu de tràmit però que és un dels més bonics de la via, per lo poc equipat que està, per no saber si un va en la direcció correcta al no veure cap parabolt i perquè s'avança per una fisura preciosa i vertical. El llarg comença uns metres a la dreta de la reunió. Aquest llarg el protegeixo amb dos friends i un alien.


Últims metres del 7è llarg

I sortim per dalt, sentint-nos uns privilegiats d'haver-nos per enfilat per aquesta muntanya tant propera i familiar. Pels que vivim a prop del Montseny i hem fet les primeres passes muntanyenques al Matagalls i a les Agudes aquesta escalada té un component sentimental extra i per això l'agraïment a les persones que han dedicat part del seu temps i la seva energia a trobar aquesta línia que exprem al màxim les possibilitats d'aquesta paret. 

L'única pega que hi hem trobat és que a vegades l'equipament no està col·locat de la millor manera possible i confon sobre l'itinerari a seguir, però no és pas cap queixa sinó una informació subjectiva pels qui llegeixin aquesta crònica i que no té cap voluntat de treure mèrit al gran treball que han realitzat els equipadors. I per això, un cop més repeteixo el meu agraïment a la seva tasca per haver-nos permès de gaudir amb aquesta escalada i haver parit "Terra Incognita". 





Buscant el ràpel

Al final del segon ràpel

Pel descens cal fer un ràpel de 20 metres des de R7 (2 parabolts amb anelles) i un altre de 30 metres cap al nord i des d'una instal·lació amb cordinos i mallón que hi ha en un arbre molt a prop de R6. Nosaltres en vam fer un de 50 metres des del mateix arbre i en direccio est que ens va deixar a la mateixa canal. El problema és que al final hi ha forces bardisses i ens vam esgarrinxar una mica tot i que la recompensa va ser posar-nos les botes menjant mores.


Ressenya dels aperturistes:


Ressenya Terra Incognita