dissabte, 27 de juny de 2015

***** Cresta de Lezat (3.107m, AD+, IV) i Cresta de Literola fins al Perdiguero (3.222m, F)


Quan ens ajuntem amb en Rusky el vector espai-temporal es distorsiona de tal forma que pot passar qualsevol cosa. Els temps deixa de ser un agent limitador i l'espai esdevé infinit. Fa 3 anys ja vam intentar de fer la cresta de Lezat però el vent i la previsió de mal temps va fer que desistíssim i ens decidíssim per fer la cresta de les Cabrioules. Ens vam quedar amb les ganes de superar el "gendarme blanc" o "colmillo blanco", tal i com el vam batejar nosaltres, una de les puntes de més dificultat d'aquesta cresta. Tres anys després ho tornem a intentar i aquesta vegada triomfem i de valent. Es tracta d'una cresta aèrea, amb passos delicats, però que et permet cavalcar per una zona increïble del Pirineu. I no tant sols fem la cresta de Lezat sinó que després de descansar una estona al coll de Literola acabem la jornada amb un vivac dalt del cim del Perdiguero després de resseguir la seva cresta. Una activitat que ens permet trepitjar 14 cims per sobre els 3.000 metres en una sola jornada.

Cresta de Lezat (3.107m, AD+, IV)

Data: 28 de juny del 2015
Horari: 6 hores del coll de Literola fins al cim del Lezat. 2 hores de descens del cim fins al coll de Literola per la vessant oest.
Material: codino de 30m, joc de friends, 4 cintes expres, piolet i crampons per l'aproximació

Cims trepitjats:

- Punta Mamy (3.048m)
- Punta Lacq (3.010m)
- 1ª Agulla de Lezat (3.023m)
- 2ª Agulla de Lezat (3.037m)
- 3ª Agulla de Lezat (3.058m)
- 4ª Agulla de Lezat (3.069m)
- Pic de Lezat (3.107m)


Cresta de Literola i Perdiguero (3.222m, F)

Horari: 2 hores del coll de Literola fins al cim del Perdiguero.

Cims trepitjats:

- Agulla de Literola, 3.028 m
- Punta de Literola, 3.132 m.
- Pico Royo, 3.121 m.
- Tuca de Literola, 3.095 m.
- Hito Est del Perdiguero, 3.176 m.
- Pico Perdiguero, 3.222 m.
- Hito Oest del Perdiguero, 3.179 m


Sortim a mitja tarda amb la idea de dormir tant a prop com ens sigui possible del coll de Literola. Les vistes al massís de l'Aneto son increibles. Des d'aquí s'identifica perfectament la cresta d'Alba.





De seguida enfosqueix o sigui que no tardem a trobar el nostre reconet per fer el vivac i fer un sopar de luxe. 








L'endemà arrenquem amb la calma tot i que sabem que ens queden molts metres per cavalcar. A sota es veu perfectament el coll de Literola a l'esquerra amb la gran muralla rocosa que forma la cresta de Cabrioules. Estem a juny i per tant encara hi queda molta neu acumulada.






Magnífiques vistes al llac de Portillon d'Oo.





Primeres dificultats. Ens saltem el primer ràpel perquè preferim desgrimpar. Cal anar en compte però...




  

El coll de Literola que comença a quedar lluny...







Trams divertits on fluim sense corda, ara tu, ara jo... de com a molt III grau.







I per fi arriba el torn del "gendarme blanc" o "colmillo blanco". Es tracta d'una escalada divertida i molt aèrea de com a molt grau IV. És al tram de més dificultat i és la porta per accedir a les 4 agulles que venen després. Un clau a l'entrada intenta donar seguretat. Aquí la roca és bona i les vistes encara més. 



Just abans d'escalar el Colmillo Blanco


En Rusky assegurant des de la base del Colmillo Blanco

Travessa al Colmillo Blanco


I continuem assegurant-nos en algún tram vertical.





Després de la segona agulla no sabem si anar per una vira a l'esquerra o per una zona més vertical a la dreta. Decidim anar a la dreta conscients que segur que era per l'esquerra.


Entrem amb una zona d'aventura on ens en sortim prou bé, amb algun tram d'escalada més exigent a la part de dalt. Però avui anem amb corda i catxarros o sigui que xalem com nens.





I fluint fluint ens plantem dalt del cim de Lezat!






El descens és una mica delicat. No sabem ben bé per on és però tirem del nostre esperit explorador i trobem una canal de baixada amb roca molt descomposta. I un cop a la neu, fem un passeig fins arribar altre cop al coll de Literola. 






Llarg descans d'estirar-se, menjar i pendre el sol i continuem amb el nostre propòsit: la cresta de Literola fins al Perdiguero.






De tant en tant girem la vista per contemplar la cresta de Lezat, amb el gran Quairat de fons.




Cim del Perdiguero, al moment just, de la bona llum, de les bones vistes...






Massís de l'Aneto... cresta d'Alba, de Cregüenya, de Llosars, Maladeta, Maldito, Aneto, Tempestades...






Majestuós el cim de Posets...




I el sol que se'n va...






I nosaltres també...




Amb aquest pensament...





L'endemà per fi el sol ens deixa fotografiar les vistes a l'Oest: massís del Vignemale a la dreta i Mont Perdut, Cilindro... a l'esquerra.




I com no, acabem amb un bany en aigua congelada però que ens deixa com nous i amb ganes de tornar a començar.





Llegir més...

diumenge, 21 de juny de 2015

***** Réunion Syndicale (200m, 6a) Gran Pic d'Espade

Fa un any vaig fer la cresta dels Tres Consellers i des d'aleshores anhelaba tornar per poder escalar alguna de les nombroses vies que hi ha per aquí escampades. Alguns amics m'havien recomanat aquesta vasta paret granitica que és el Gran Pic d'Espade: que si el millor granet del Pirineu, que si vistes espectaculars, que si un lloc solitari, que si escalada 100% alpina... i la veritat és que cada un dels elogis escoltats s'ha complert. L'escalada aquí és senzillament brutal: per l'ambient, la roca, la verticalitat i el compromís. I tot plegat, amb l'encant de poder gaudir d'una escalada de gran qualitat per sobre els 2.500 metres i de l'aproximació, un gran passeig per un dels recons més bonics del Pirineu: el Parc Natural del Neuovielle. Reunion Syndicale és de la via més assequible de la paret, però que ningú s'enganyi: es tracta d'una escalada tècnica i exigent fins i tot en els graus més baixos.

Nom de la via: Reunion Syndicale
Zona: Gran Cim d'Espade (Neouvielle)
Dificultat: 6a
Dificultat oblidada: V+/A0
Llargària: 200m (L1: V+, L2: V+, L3: 6a, L4: V, L5: IV+)
Material: 12 cintes exprés i aliens. Via equipada. Reunions rapelables.
Orientació: Oest
Company: Sílvia Mas
El nostre horari: 3h d'aproximació per la bretxa Chausenque (ritme tranquil), unes 4h d'escalada sense comptar el ràpel.
Aproximació: Sortim del parking del Llac Aubert (fan pagar 8€ per pernoctar) cap al sud-oest i boregem el llac per la presa seguint la ruta normal que porta al cim del Neouvielle. Hi ha nombroses fites que van marcant el camí. Després de creuar la cresta de Barris d'Aubert ens hem de posar els grampons per continuar amunt. A partir d'aquest punt ens queda ben visible la brecha Chausenque i ens hi dirigim en línia recta. Un cop arribats a la brecha (2h30) baixem per un camí empinat cap a l'altra banda i seguim direccció nord ja amb la cresta d'Espade visible. Avancem pel camí més lògic (alguna fita) fins a peu de via, un marcat diedre marró.

Link de la ressenya: Clic aquí

Ens espera una llarga jornada però és juny i el dia és llarg així que no acabem de matinar del tot. Sortim amb aquella il·lusió d'escalar un lloc nou i amb la incertesa de trobar el camí a la primera, cosa gens fàcil en segons quins indrets. Aquí però, no té pèrdua, almenys de moment. Tot i així anem mirant amunt, buscant fites, amb el llac Aubert de fons.



La cresta de Barris d'Aubert neix al Ramoun (3.011m), un cim al costat del Neouvielle (3.091m) i que amaga moltes línies d'escalada interessants.



Un cop travessem la cresta de Barris d'Aubert, ja podem apreciar la brecha Chausenque a la dreta, la cara nord del Ramoun i una caravana de gent del Centre Excursionista d'Avinyó que s'enfilen pendent amunt amb la intenció de conquerir el Neuovielle.



Camí de la bretxa.





Un cop baixem la bretxa ja s'aprecia aquesta impressionant paret i es comença a intuir la nostra via.



En aquesta part els grampons tornen a ser imprescindibles doncs la pendent és forta i la neu molt gelada.



Peu de via de la Reunion Syndicale. Comença per aquest diedre tant marcat. Com que rapelarem, deixem alguns trastos i fins i tot les botes a peu de via. Quin luxe!





El primer llarg comença per un petit esperó de granet (fletxa marcada) i mica en mica et va portant cap al diedre. En aquest llarg ja queda clar que millor estar acostumat a aquest tipus d'escalada si no es vol passar malament. Les assegurances no son a prop però sempre acaben apareixent en el moment just, en aquell instant en que el coco ja es comença a escalfar. Tot i així, pels que no tinguin ganes de patir tant, hi ha multiples opcions per anar protegint amb aliens. Reunió al mig del diedre.





El diedre és de lo més curiós: la paret de l'esquerra és d'un color marró i està formada per múltiples blocs encastats que sembla que s'hagin d'arrancar però que t'hi has d'acabar agafant i que resulten ser més forts del que sembla. La paret de la dreta és el típic granet, gris amb líquens verds, pulit per l'aigua i el vent i amb textura de paper de vidre.



Diedre de dos colors
La Sílvia arribant a R1
El segon llarg continua diedre amunt, V+ segons la ressenya i segueix la tònica del primer llarg, és a dir, força vertical i amb el joc de trobar canto a la paret marronosa de l'esquerra i el de buscar l'equilibri amb un bon peu a la paret rugosa de la dreta. R2 es troba després de superar una rampa més suau.

R2
El tercer llarg té algun tram més tombat i d'adherencia. La reunió es troba en una repisa que forma part de la fisura anomenada la gran diagonal (fisura que creua en diagonal bona part de la paret del cim d'Espade).

Arribant a R3
R3
Les vistes son espectaculars i el lloc solitari. Tot i la calor encara queda força neu a Pirineu i avui som uns observadors de luxe des de les altures.

Cim del Neouvielle des de R3
Glacera i cim del Vignemale al fons 
El quart llarg és el més espectacular. Es tracta d'una placa rosada vertical i mantinguda, amb algunes fisuretes i on cada rugositat s'ha de tenir en compte per poder progressar. Aquí s'ha d'anar alerta per no equivocar-se de via i per això cal seguir els paravolts de més a l'esquerra. El primer, per cert, es troba una mica enlairat, però s'hi arriba més fàcil del què sembla.



La via va flanquejant a l'esquerra amb una sortida per l'esperó d'allò més curiosa. Llavors continua recta per una placa tombada fins la R4.



Últims metres per la Sílvia fins a R4

El cinquè llarg segueix recte amunt fins que arribem a un sostret que es passa per l'esquerra i continua per terreny més fàcil fins a un forat on cal fer mans i mànigues si es vol passar amb certa elegància.


Entrada al cinquè llarg

Forat del cinquè llarg 

Arribant a R5

El sisè llarg és de tràmit i està sense protegir. Nosaltres vam anar recte amunt amb tendència a l'esquerra per anar a buscar unes fisures i poder protegir un pas de bloc que hi ha. Un cop es supera aquest pas es troba la reunió comuna amb la via Ombre du doute.

Com que no en teniem prou varem tirar amunt i vam fer un llarg més amb moltes ziga-zagues i roçaments amb l'anhel d'arribar al "cim". No vam arribar al cim però apurant els 60 metres de corda vam arribar a una repisa amb bones vistes i a una reunió d'on vam fer 4 ràpels fins arribar al terra. L'últim molt llarg i espectacular.



Fins aquí vam arribar... el nostre "cim" 
Últim rapel

La tornada la vam fer per la Hourquette d'Aubert però no ho recomanem doncs és més llarga i perdedora. A més, tal i com la vam fer, gairebé mereixeria una crònica a part, doncs va entrar la boira, ens vam mig perdre i fins i tot vam acabar fent un rapel de fortuna en uns blocs que estem segurs que passarà molt temps abans algú no trobi i recuperi la baga i el mallón que vam abandonar (potser alguna cabra o isard). Això sí, a pesar del pessim mapa francès que teníem de la zona, vam aconseguir arribar al cotxe abans de necessitar el frontal, a les 10 i mitja de la nit. Dia llarg doncs, amb gairebé 15 hores d'activitat ininterrompuda. Tot i així, l'endemà vam anar a fer la cresta del Campbeil i Estaragne, l'altre vam tornar a escalar i celebrar el Sant Joan al mig d'uns prats i al dia següent ens vam enfilar al Tourmalet amb bici.


Cim Estaragne, de fons el Neouvielle, Ramoun i els 3 Consellers
Sant Joan a prop del coll d'Aspin 
Col du Tourmalet

Llegir més...