divendres, 22 de maig de 2015

**** Paul-Gustau al Ganivet de Diables (120m, V+/Ae o 6c)


Preciosa matinal a Montserrat amb una via curta però intensa. Els dos primers llargs serveixen d'escalfament per afrontar les parets llises i verticals de dalt. Petits forats i petits codols pulits per l'aigua el vent és l´únic que hi trobarem, si es vol probar en lliure, per anar guanyant metres fins al dalt del ganivet. Sinó també es pot probar amb artifo aprofitant els parabolts i els caps de burí. Sigui com sigui, l'ambient és únic i les vistes fantàstiques, amb la Paret dels Diables a la nostra dreta i el Cavall Bernat, atent als nostres moviments tota l'estona, a l'esquerra.

Nom de la via: Paul-Gustau
Dificultat: V+/Ae o 6c 
Dificultat oblidada: V+/Ae
Llargària: 120m
Material: 17 cintes exprés, 6 plaquetes recuperables, semafor d'aliens. Via equipada amb parabolts i caps de burí (en alguns no hi entra la plaqueta)
Orientació: Nord-Est
Company: Jordi Bou
El nostre horari: 30 minuts d'aproximació, unes 3h30m d'escalada, 40 minuts el descens
Aproximació: Agafem el Camí de l'Arrel (GR-4) a uns 50 metres del refugi de Santa Cecilia seguint la carretera asfaltada direcció al Monestir (marques blanques i vermelles en un arbre a la dreta de la carretera). Seguim direcció al Cavall Bernat i el Ganivet dels Diables, visible durant tot el recorregut. Passem de llarg la canal de l'Avellaner i al cap d'uns minuts, i un cop la Paul-Gustau ja ens comença a quedar a l'esquena, trobarem unes fites que indiquen un camí empinat que ens porta fins la nostra paret. A l'arribar-hi, caldrà uns pocs metres a la dreta fins a trobar dos burins que indiquen l'inici de la via.
Link de la ressenya a Escalatroncs: Clic aquí

Comencem l'aproximació per un camí fàcil i evident direcció al Ganivet, amb el Cavall Bernat, inconfusible, al fons.



Cavall Bernat de fons, Ganivet dels diables a la seva dreta


 La línia de la vía és a la cara Nord-est, conglomerat del bó.


Paul-Gustau al Ganivet de Diables (120m, V+/Ae o 6c)

En Bou fent una foto a la Paret de Diables (esquerra), Ganivet de Disables (mig) i Serrat del Patriarca (dreta)

El primer llarg a Montserrat, sobretot quan fa uns dies que no hi escales, sempre et fa estar atent. Llarg ben equipat i bonic i amb força presa en la part més vertical (V+). Es pot posar protecció extra en una fisura uns metres abans de reunió però nosaltres no ho vam fer. Roca una mica trencada arribant a reunió.





En Bou arribant a la primera reunió.




L' entrada al segon llarg (V) està força trencat. Algunes ressenyes marquen l'entrada cap a la dreta per llavors tornar a agafar la línia, i és el que vam fer nosaltres. Es pot protegir aquesta variant posant una baga a un arbret, ja que el primer parabolt està força amunt. A partir d'allà la roca millora.





Arribant a la segona reunió.


Tercer llarg (V/A0 o 6b+). La paret s'empina i s'allisa, els cantells es minimitzen i apareixen alguns forades ben esmolats. Passos fins i d'equilibri fins al sostret a partir del qual apareixen un munt de caps de burí ben rosegats. Alguns ho estant tant que la plaqueta no hi entra i segueixo el consell d'en Bou de posar-hi el cable d'un tascó. A partir d'aquí alterno passos d'artifo amb sortides en lliure. Costa l'escalada a vista i si no veus un foradet ja és molt difícil progessar.








En bou en plena progressió camí de la tercera reunió.



 


El quart llarg (V+/A0 o 6c), encara és més fi que el tercer. Per superar aquesta panxa cal tenir un bon braç.






Ambient garantit des de la R3.



I vistes impressionants a banda i banda de la paret.




Cavall Bernat


Arribant al final de la tàpia, però encara queda el més divertit i emocionant...


...atravessar el fil del Ganivet, que en Bou aprofita per practicar assegurament amb corda i es que està fet tot un "mountain guide".