diumenge, 15 de març de 2015

**** Pic de la Serrera amb esquís de muntanya (2.913m)


Bonica ascensió al Pic de la Serrera amb final una mica incert a causa de la boira i nevades intermitents. Els dos últims trams, fins la collada dels Meners i l'aresta cimera, estaven molt gelats obligant-nos a apretar fort les soles. Descens molt interessant per la pala que baixa de l'Estany de Ransol.

Data: 14 de març del 2015
Ruta Circular: No
Cims: Pic de la Serrera (2.913m)
Zona: Nord del principat d'Andorra, a la parròquia d'Ordino
Desnivell positiu acumulat: 1.062 m
Distància: 10,32 km
Hores totals d'activitat: 3h20m
Company: Sílvia Mas
Material recomanable: casc, piolet, grampons, ganivetes
Descarregar track: Clic Aquí
Aproximació: dirigir-se al final de la carretera que comença al poble de Ransol, al costat de El Tarter, i que segueix la vall del mateix nom fins a la cota 1.900m
Mapa: Mapa Alpina d'Andorra 1:40.000






Croquis de la ruta
3D
Perfil
Avui no anem precisament d'hora, però l'activitat tampoc hauria de ser molt llarga. Al Pas de la casa el termómetre del cotxe marca -7,5ºC. "Sortim a l'hora dels senyors" diu la Sílvia. Poc més de les 11 i arrenquem. Hi ha força neu acumulada i al cel de moment, pocs núvols. La Vall de Ransol té un encant especial, és tranquila i amable, un recó oblidat que mereix la pena visitar. Lluny del frenesí de les pistes d'esquí, aquí un és pot aïllar del boig contrast que sempre suposa visitar aquest petit païs.

Ha nevat molt els últims dies i conseqüència d'això han caigut un gran nombre d'allaus. Alguns fins hi tot han arrencat arbres i han partit troncs de mides considerables.

Sortim. Pic Serrera al fons
Allau
Allau
Avancem ràpid i com més entrem a la vall tot queda encara més lluny. I el Pic de la Serrera, ben visible al llarg de la majoria de recorregut, al nostre davant. La neu està perfecte, el dia sembla que aguanta, tot i que mica en mica es va tapant.

A la Font dels Clots de la Llosa decidim pujar per l'esquerra i guardar la pala de la dreta per la baixada. Comencem amb les zigues-zagues, tot i que ens estalviem les que podem. 

Primera Pala
Ziga-Zagues
Amunt
Fa dues setmanes ja vaig estar per aquesta vall amb la intenció de fer aquest cim, però aquell dia, de tranquila no en tenia res doncs em vaig trobar amb una cursa de muntanya que pujava ni més ni menys que el Pic de la Serrera, així que vaig improvisar una ruta pel Pic de la Pala Rodona i de la Cabaneta, però hi havia tanta boira que gairebé em perdo i avui miro encuriosit ben bé per on vaog passar i sobretot per on carai vaig baixar. És curiós notar com la meteorologia fa canviar tant les percepcions, i el què sembla d'una manera resulta que se'n torna duna altra. I allò que hauria de ser un tràmit pot convertir-se en tota una odissea.


Després de la pala seguim un camí imaginari i evident. Serpentegem un petit turó pel sud per acabar encarant la Collada dels Meners. En aquest punt el cel ja s'ha tapat del tot i els últims metres els fem amb mitja boira, ventet i alguns flocs de neu. És força empinat i la neu gelada. De tant en tant patinem. La Sílvia posa les ganivetes. Jo sóc una mica més tossut i pujo no amb poques dificultats.

Collada dels Meners
Collada dels Meners
Aresta cimera
Una petita cornisa ens dona la benvinguda a la Collada de Meners. El dia ha canviat completament i l'ambient ja és cent per cent alpí. Un pensament fugisser ens tempta en girar, però és massa bonic tot plegat per deixar-ho aquí. El clima no és enrabiat i tenim el cim a tocar.

A punt de baixar

Collada dels Meners
Encarem els últim metres amb la màxima solitud i una agradable nevada. l'Ambient és increïble, d'aquells que et desperten moltes sensacions. No hi ha vistes, però no ens cal mirar molt lluny per emocionar-nos. És el que deia abans, la meteorologia dóna un matís únic a cada moment i a mi m'agrada poder experimentar-los tots.


Per fi arribem a dalt. Mengem, bevem, algún crit deshinibit, foto de rigor i cap avall.

Pic de la Serrera
Ueeeee
La baixada costa més amb la boira. No és veu massa res. Hi ha moments que el cervell juga males passades. Sembla que estiguis parat i sigui la muntanya la que avanci. Normalment això acaba amb alguna caiguda. I baixo, cridant i gaudint com un nen, tant eufòric i emocionat, que em deixo dur pels pendents vertíginosos a tanta velocitat que tinc un parell de bones trompades. Fins i tot en una, haig d'anar a buscar l'esquí un bon tros avall.


Ben tapats
Pala
Arribats
I després de les pales, el bosc. Hi ha tanta neu que podem triar el camí que vulguem. Els arbres s'acaben convertint en pals d'eslalom. I de gir en gir arribem el cotxe. Una gran jornada. Ha estat curt però intens.