dilluns, 9 de març de 2015

***** Comapedrosa amb esquís de muntanya - Ascens pel Pla de l'Estany - Descens per la canal de l'Alt

Ascens al cim més alt d'Andorra per una ruta molt interessant i encara més espectacular el descens, per la canal de l'Alt, una de les més llargues i mantingudes del Pirineu. Si voleu emocions fortes de baixada, sens dubte aquesta és la vostra canal.

Data: 6 de març del 2015
Ruta Circular:
Cims: Comapedrosa (2.939m)
Zona: Nord-oest del principat d'Andorra, a la parròquia de la Massana
Desnivell positiu acumulat: 1.338m
Distància: 10,5 km
Hores totals d'activitat: 5:30
Company: Jordi Tona
Material que hem utilitzat: casc, piolet, grampons
Descarregar track: Clic Aquí (Només hi he posat el track del descens ja que vam improvitzar alguns trams en l'ascens)
Aproximació: la ruta comença a la pista forestal (GR11) que surt de la última urbanització un cop passat el poble d'Arinsal.
Mapa: Mapa Alpina d'Andorra 1:40.000



Croquis de la ruta
Vista Est de la ruta
Perfil

Aparquem la furgoneta a la última urbanització després del poble d'Arinsal i a pocs metres del punt de partida. Després d'unes últimes setmanes de forces nevades, fred i molt de vent, la meteo pinta molt bé a causa de l'anticicló que s'ha instal·lat al centre d'Europa. Hi molt de gruix de neu acumulat i les temperatures diurnes son força altes. La meteo andorrana fa una previsió d'allau de grau 3 sobre 5. De cara a la nostra activitat creiem que les altes temperatures dels dies previs hauran provocat purgues espontànies a la nostra ruta d'ascens i de descens. Amb tota aquesta informació, tenim clar que volem afrontar el descens de la pala a mig matí, perqué no volem trobar la neu ni molt glaçada ni molt pastosa. 

Així doncs, ens llevem a les 7 per sortir a les 8. Un bon esmorzar, preparem les coses i sortim GR11 amunt. Els primers metres els fem amb els esquis a la motxilla doncs no hi ha neu a la pista.


Aparcats al costat del riu Comapedrosa
Sortida per la pista
Primers metres amb neu
Un cop ho veiem bé, ens col·loquem els esquís i pells amunt. La ruta no té pèrdua doncs d'entrada es segueix el GR11 i al cap de pocs metres un cartell indica on és el Refugi del Pla de l'estany.

Seguim la pista i ens anem enfilant per una neu força gelada. Portem un bon ritme i amb una horeta ja som al refugi del Pla de l'Estany, prácticament cobert de neu. Aprofitem per treure el cap dins el refugi i mirar com està. De les dues estances, una és tancada i a l'altre hi accedim per la finestra. Hi ha una mica de llenya verda, llar de foc i 2 lliteres sense matalàs. Un bon lloc per refugiar-se en cas de mal temps. Sense perdre gaire temps, continuem amunt borejant el refugi per la dreta. A partir d'ara el camí es posa més dret i empinat i en pocs metres ja comencem a fer voltes maria. La neu continua força glaçada i en alguns trams de 30-40º, cal clavar bé al canto per girar. No és un tram difícil però sí força físic.


Vistes al ComaPedrosa
Refugi Pla de l'Estany
Primeres rampes després del Refugi

Progressem a bon ritme i en una hora contant des del refugi arribem a un pla previ abans d'afrontar la collada del Forat dels Malhiverns. Venta una mica, la temperatura és gradable però el vent gelat. Son les 10:20. Bevem i mengem una mica i decidim continuar per un corredor força ampla que em vist a la nostra esquerra. Estem als 2.700 més o menys. Ens hi posem sense saber ben bé on ens portarà, però a nosaltres ja ens agrada prendre aquest tipus de decisions.



Inici del corredor
Progressant, rampes 40-55º
Arribant al final del primer tram
Ens calcem els grampons i ens lliguem els esquis a l'esquena. Un pal a una mà i el piolet a l'altra. La neu està perfecte per anar avançant amb seguretat i decisió. Rampes entre els 40 i 55º. Guanyem alçada ràpidament fins que el corredor s'acaba i comença una secció de roca amb neu. Tot i que no sembla difícil, no ho veiem clar per enfilar-nos sense corda, seria massa arriscat. Estem en aquell punt tant interessant i bonic a la muntanya en que no vas per la ruta marcada i previsible i has d'improvitzar una solució a un problema.

Poc metres abans haviem vist una línia de mixte més tombada d'uns 8 metres, així que ho decidim provar per aquí. M'hi poso amb els grampons i el piolet. La neu no està transformada així que avanço amb les mans. No és difícil però millor no caure. Arribo a dalt amb éxit i veig que hi ha continuitat fins al cim. Li dic a en Tona que millor buscar un altre pas, perquè aquest és massa arriscat sense corda. El trobem uns metres més avall, en una bifurcació del corredor que pujavem. Puja per allí, ens retrobem i continuem amunt. Pocs minuts i arribem al cim. Son les 12. Les vistes son impressionats, el cel és serè. Aneto, Maladeta, Pica d'Estats, Perdiguero etc etc Es veuem molts cims emblemàtics i a la majoria d'ells hi em posat els peus. Hi ha un bon tou de neu, un mantell blanc els cobreix amb generositat. Gaudim de les vistes i del premi d'estar aqui dalt sols uns quants minuts. Han posat un mapa/mirador cap als 4 punts cardinals dalt del cim, com es nota que hi ha recursos a Andorra.


Foto de cim
Aneto, Maladeta al fons
La Pica d'Estats

Mitjoreta després decidim que ha arribat el moment de tirar avall. Ens queda lo millor, una pala de 900 metres de desnivell. Tenim dubtes de com estarà de neu, de les allaus... però des de baix es veia en bones condicions. Ens calcem els esquís i ens deixem portar per l'euforia i la gravetat. Brutal, espectacular, gaudim com nens d'una baixada que no s'acaba mai. Algunes ressenyes marquen aquesta canal com una ruta de pujada de rampes entre 45º i 50º. La neu està perfecte, algun tram que ha purgat alguns blocs de gel dificulten els girs. Al principi és estret però a mesura que anem baixant es va aixamplant. És com baixar per un tub, alguns trams girs curts, d'altres aprofitant tota l'amplada, agafant una velocitat vertiginosa al centre i frenant amb la pendent dels laterals. I baixem i baixem i no s'acaba mai. Al centre alguns blocs de pedres que s'han esquivar. Ens alternem el trencar els trams. Per aquí fa dies que no hi ha passat ningú i és excitant obrir el camí. Son 15 minuts de satisfacció màxima i sap greu arribar a baix. Aquesta canal que al mapa surt com "Canal de l'Alt" et porta del cim a 2.939 metres als 2.100 metres per una pendent sostinguda, alpina i espectacular.


Pendent avall
En Tona agafant velocitat
Final de la Canal
Un cop a baix de la canal encara tenim algunes rampes força divertides fins que arribem de nou al bosc. Hi ha un petit tram de pujada que fa molta mandra de fer i cal remar fort per superar-lo. Un cop superat, arribem de nou al GR11 per on baixem esquivant branques i fent girs curts per no agafar velocitat per una neu ben pastosa. Últims metres, ens treiem els esquis per arribar fins al cotxe per la pista ben enfangada i la pell bullint per culpa d'un sol espatarrant. Contens i satisfets, ens assequem al sol i ens revitalitzem amb un bon caldo, pa amb tomàquet i embotits.

Sens dubte una activitat ben complerta. Ascens força alpí per la ruta del Pla de L'Estany (recomano fer la normal i si pugeu per algun corredor, portar com a mínim un cordino de 30m, alguns friends i tascons) i un descens brutal.