dimarts, 10 de març de 2015

*** Corredor Central del Pic de l'Esquella (2.785m) (D-, 300m, III, 70º màx)


És l'opció més llarga i de menor dificultat de la cara nord-oest d'aquest cim. Un bon corredor per iniciar-se, tot i que hi ha algun tram que segons les condicions pot presentar alguna dificultat. Interessant portar algún pitó, a part de tascons i friends, doncs la via està completament desequipada. Nosaltres no la vam trobar amb gaires bones condicions, la calor dels últims dies va fer que la neu tingues poca consistència. Tot i així vam gaudir de la via i sobretot dels descens, ja que vam escalar amb els esquís a l'esquena i vam poder gaudir d'una baixada força vertiginosa.

Data: 7 de març del 2015
Cims: Pic de l'Esquella (2.785m)
Zona: Pas de la Casa, Oest de la Catalunya Nord, Est d'Andorra
Dificultat: Pendents entre 45 i 55º. Màxim 70º i un parell de passos de III.
Metres Canal: 300m
Desnivell positiu acumulat: 685m
Orientació: Nord-Oest
Horari: 1h45 l'aproximació, 4 hores l'escalada
Company: Jordi Tona
Material que hem utilitzat: esquís (per l'aproximació i el descens), casc, piolets, grampons, una corda de gel de 60m, friends (fins l'1), joc de tascons, pitons (en alguna ressenya no els recomanen, però en aquesta roca granítica a nosaltres ens van anar molt bé)
Aproximació: vam sortir del poble del Pas de la Casa amb els esquís posats i vam improvitzar l'aproximació per la base oest del Rocs dels Isards i flanquejant fins la base del pic de l'esquella. 1h45m
Descarregar track: Clic Aquí (Track del descens format KML)
Mapa: Mapa Alpina d'Andorra 1:40.000


Línia d'ascens
Mapa de la zona
Tram de baixada
Sortim a les 7 del matí del pas de la casa amb els esquís posats i amb rumb cap al pic de l'Esquella. Improvitzem l'aproximació segons el que vam veure ahir des de dalt el port d'Envalira. La idea és enfilar-nos per on hi ha una cabana i anar a buscar un petit coll que hi ha a l'oest de la base del Rocs dels Isards, per allà anar flanquejant sense perdre alçada fins la base nord del pic de l'Esquella. I així ho fem. L'únic inconvenient és el flanqueig després del coll, que amb la neu gelada és fa una mica incòmoda. Per aquestes pendents anem trobant blocs de gel ben solidificats amb el terra, conseqüencia d'algunes allaus ja caigudes, petites i mitjanes. Fa dies que calor i això fa que es produeixin allaus de fusió espontàniament.
Pas de la Casa
Sortim
Pic de l'Esquella
Arribem a la base del pic de l'esquella a les 8:45, preparem el material i en Tona que obre el primer llarg. De seguida ens adonem que la neu no està en condicions. Això vol dir que no gaudirem gaire de la via, però és el què hi ha.

La corda es va enfilant al mateix ritme que en Tona. Monta la reunió en una espècie de cova. Recull corda i surto amunt amb ganes de fer-me passar el fred.

El primer llarg, que hauria de ser de tràmit, té un passet degut a les condicions que ens ho trobem ja que s'ha d'escalar pel mig d'uns matolls, roca i neu primavera. M'explica que per montar la reunió ha hagut de netejar força neu per trobar alguna fisura on col·locar un pitó i un friend. I aquesta serà la tònica de tota la via.

L1
L1
L3
Sense perdre gaire temps, surto decidit amunt (L2). Segons la ressenya, ara toca el pas clau de la via, un tram d'escalada de 70º i III. De neu pràcticament no n'hi ha i la que hi ha no té consistència, així que toca escalar amb molt de compte. El pas no té gaires complicacions però és difícil de protegir, així que cal posar-hi els cinc sentits. Poso un friend d'aquells psicològics, però millor no caure. Després del pas, rampes de 50º-55º mig gelades. En Tona que puja, passa al davant (L3) i avancem a l'enssamble per patejar un bon tram del corredor fins a unes roques on decideix montar la tercera reunió.

Em torna a tocar a mi i ara tinc dues opcions, un corredor més ample i amble a la dreta de 45º i un que sembla més divertit i estret a l'esquerra d'uns 55º. Em fico al de l'esquerra i avanço sense més complicacions que enfonsar-se a la neu a cada passa i no poder clavar els piolets a la neu (L4) . Poso un parell de peces de protecció i monto reunió 60 metres més amunt.

L4
L5
L5
En Tona que arriba i surt amunt de seguida (L5), la corda s'acaba i decidim anar avançant a l'ensamble per un ample corredor central de pendent entre 45º i 50º, fins que el corredor es torna a estrényer. Intercanvi de material i surto recte amunt (L6) encarant un petit diedre tombat d'uns 10 metres ple de neu primavera (55º/III). Un tram molt divertit i de fàcil protecció. La poca consistència de la neu dificulta l'escalada. Avanço clavant els piolets als pans de terra i traccionant de fisures o blocs sòlids. Els grampons rasquen amb el granit i fa aquella olor de pólvora o de llumí encès. Un cop superat aquest tram, m'enfilo amunt tant com puc fins que la corda s'acaba. Monto reunió i en Tona que arriba per fer l'últim llarg (L7). A la última part hi ha vàries línies d'ascens i és força rocós. En tria  una i de seguida arriba, per fi, al cim de l'Esquella.

L6
Al cim
Pic de l'Esquella
Fa un dia radiant, així que gaudim d'unes vistes increïbles. Cambredase a l'est, la Masella pelada de neu, la cara nord del Cadí, Puigpedrós i uns corredors interessants just davant nostra que resulten ser del Pics dels Engorgs... Recollim material, mengem i bevem i... ens comencem a mentalitzar per una baixada excitant. D'entrada la nostra idea és anar a buscar el coll que hi ha entre el pic de l'Esquella i el Pic occidental de Fontnegra. Des de baix ens ha semblat que hi ha continuitat de neu, tot i que no ho hem pogut veure tot. El que tenim clar és que el descens l'hem d'agafar el màxim que poguem per la dreta del coll. I així ho fem. Ens calcem els esquís dalt del cim i iniciem el descens. Arribem al coll i analizem el tram. La pendent es força dreta però la neu està perfecte. Ens llencem avall com dos eixalabrats, obrint traça d'una ruta que només està al nostre cap. Brutal. Gaudim de cada gir i anem tirant a la dreta. El pes de les motxilles, uns 12 kg, dificulta la baixada però estem tant concentrats que ni els notem.


Rampa de baixada
Coll per on hem baixat
Flanquejant per damunt del llac
Anem parant i deicidint per on continuem. No volem perdre gaire alçada per no haver de posar pells. Boregem un petit llac gelat i ple de neu molt enfilats a la seva pendent de la dreta fins arribar a un torrent que ja tira cap al Pas de la Casa. Passem en compte aquest pas estret per no rallar els esquís, però estem decidits a no treure'ls i arribar fins al cotxe esquiant. I així ho fem, últimes rampes divertides i el poble i les pistes d'esquí al nostre davant. Els últim metres remem i remem fins que de nou arribem al regne de la civilització. Ens abracem contents de l'activitat que acabem de realitzar.

El corredor no ha estat el que ens pensavem degut a les condicions bastant pèssimes de neu, però el desecens ha estat brutal, així que una cosa compensa l'altre. I de fet, si m'agrada la muntanya és precisament perquè sovint res passa com un ho ha planificat, sinó que et sorpren, i no tens més remei que treure el millor de tu per sobreposar-te en cada moment.