divendres, 27 de març de 2015

*** Canal Amagada i Sàbat al Cadí (400m, AD+)


Matinal molt curiosa al Cadí. Després d'apropar-nos a la canal de la Roca Verda (650m, MD-, 80º) i veure que no estava en condicions, flanquegem amb neu fins als genolls fins la canal de l'Ordiguer, que l'iniciem per continuar per la Canal Amagada on acabem fent un ràpel per anar a parar a la Canal Sàbat, arribant fins a dalt per acabar baixant per la Canal de l'Ordiguer.

Data: 27 de març del 2015
Cims: Puig del Quer (2.571m)
Zona: Cara Nord del Cadí
Dificultat: Pendents mitges entre 40 i 50º. Segons època i condicions s'ha de fer un ràpel de 25m des de 2 pitons, bagues i un mallon per accedir a la canal Sàbat venint de l'Amagada.
Metres Canal: 400m
Desnivell positiu acumulat: 1.046m
Orientació: Nord
Horari: 1h45 l'aproximació, 1h el flanqueig des de la Roca Verda fins l'Ordiguer, 2h la canal Amagada i la Sàbat.
Companys: Rusky, Met
Material que hem utilitzat: casc, piolets, grampons, dos cordinos de 30m, friends
Aproximació: Aparquem el cotxe en una esplanada seguint la pista un cop passat el poble d'Estana (1.500m). Seguir el camí evident que porta fins a Prat del Cadí (1.820m). Per anar a la Canal Amagada, s'ha de continuar direcció S cap al peu de las canal de l'Ordiguer, situat a la dreta de la Roca de l'Ordiguer (2.160m).  El primer tram de la canal Amagada és comú amb la canal de l'Ordiguer. Per anar al canal de la Roca Verda, s'ha de continuar direcció SE fins a buscar el seu torrent que t'acaba portant fins a la base d'aquesta canal. 
Mapa: Mapa Alpina Serra del Cadí - Pedraforca 1:25.000


Avui és un dia especial. Primer perquè després de forces sense fer activitat amb en Rusky, tornem junts a les muntanyes i a sobre ens aconpanya en Met, un altre animal d'aquests salvatges que a la que pot s'escapa cap aquest regne que tant ens aporta. I segon, perquè m'estreno en activitat hivernal al Cadí. M'hi he passejat a l'estiu i he voltat diferents poblets de les seves bases, però fins ara no m'havia acostat a la seva cara Nord ni escalat cap de les seves canals. I en tenim una al cap de ben maca i potent per l'estrena, la Canal de la Roca Verda.


Matinem però no en excés. A les 8 comencem l'aproximació. També ens acompanya en Cesc que s'ha afegit a última hora a l'aventura. Ell surt amb els esquís a l'esquena amb la intenció de pujar la de l'Ordiguer i baixar esquiant per la del Cristall. En 45 minuts arribem a Prat del Cadí, estem molt motivats avui. La paret està impressionat, les canals plenes de neu, l´únic dubte és si estaran prou gelades o no.


Cara Nord del Cadí
Sortida
El "team"
En Cesc es posa els esquís i continua cap al sud. Nosaltres, ja trepitjant neu continuem cap al SE a la recerca d'un torrent suposadament evident. El trobem i continuem amunt per la seva dreta per dins un bosquet cada cop més empinat i on com més avancem més ens enfonsem. Els últims metres son un suplici, avancem molt a poc a poc amb neu com a mínim fins als genolls. Sort que som 3 i ens anem alternant l'obrir traça.


Aproximació
Últimes rampes
Abandonem
Arribem sota la canal però no ho veiem clar. La gràcia d'aquesta canal son els seus ressalts de gel i no creiem que estiguin formats. A més, la consistància de neu no ens acaba d'agradar i de tant en tant el vent fa baixar cortines de neu pols amb trocets de gel que ens espateguen al casc. Decidim no pujar, és una canal per disfrutar-la si está en condicions i avui les sentim molt justes.



Així doncs, que fem? No volem marxar amb les mans buides així que decidim anar a buscar l'Amagada. I així comença el nostre petit i divertit periple per la base del Cadí. Sortim cap a l'Oest amb la premisa de perdre la menys alçada possible. Hi ha molta neu, ens enfonsem fins a mitja cama i per tant cada passa cal guanyar-se-la de veritat. Ens anem alternant i així una bona estona.



Inici Amagada
Amunt
Neu tova
Passem de llarg la del Cristall fins la base de l'Ordiguer. Veiem en Cesc com progressa en solitari a mitja canal. Pleguem pals, treiem piolet i sortim disparats canal amunt. Gaudiríem el doble si la neu estigues gelada, però avui el premi és poder gaudir d'aquest ambient tant alpí amb aquestes parets tant plenes de neu i poder-ho compartir amb en Met i en Rusky.

Miro embadalit al meu voltant. Murs verticals, fisures espectaculars, esperons infinits, balcons gelats... Aquestes parets ja m'han conquerit. Tot i que no hi havia estat mai en aquesta vessant, em sento com a casa, com si el Cadí m'hagués acceptat.








A mitja canal l'Amagada presenta dues opcions. Per l'esquerra trobem un pas en roca bastant impossible amb la poca neu que hi ha. L'entrada és llarga i fina, i a la sortida no hi ha gel. Així doncs continuem a la dreta a la recerca d'un ràpel que acabem trobant uns metres més enllà. Dos pitons, vagues velles i un malló. Son uns 25 metres de caiguda molt emocionants doncs cal passar per una espècie de túnel vertical entre blocs gegants de roca calcària. Primer passo jo, llavors en Rusky i finalment en Met. Un pitó mig tapat de neu ens dóna la benvinguda just al canvi de canal. Ens hi aferrem els tres amb aquella ilusió que fa quan trobes algo de material de seguretat en trams verticals desprotegits. A vegades es tracta més d'una seguretat psicològica que real. Però ens serveix i molt doncs ara cal fer un bonic flanqueig delicat fins a la Sàbat. Delicat per la gran quantitat de neu que hi ha però també pels metres de caiguda en cas de que la neu de sota els nostres preu decidís tirar avall.

Ràpel



Per evitar imprevistos, surto lligat amb els dos cordinos i ben assegurat. 30 metres més enllà i en zona més segura, monto una reunió amb dos friends. Un cop tornem a estar els 3 junts, pleguem cordes i continuem amunt, altres cop alternant l'obrir traça, perquè tot i que anem guanyant alçada, la neu continua empassant-se les nostres cames.


Abans del ràpel
El team
Cap a la Sàbat
Ja veiem la cornisa somital, on el vent juga a fer remolins de neu de totes les formes i intensitats. De tant en tant baixa un fil de neu pols canal avall. L'últim ressalt més empinat el passem sense cap problema i arribem ben contents a una espècie de coll ample.



El vent és prou amable així que decidim arribar dalt del Puig del Quer, on per uns intants, ens sentim ocells privilegiats. Impressiona veure el Cadí tant nevat i salvatge, amb les seves dues vessants tant diferents. Una d'amable i tombada com si fos el llom d'un animal. Una altra escarpada i vertical, com si fossin les seves dents. 





Des de dalt d'aquesta serralada contemplem bona part del Pirineu català ben nevat. I la vista privilegiada d'aquesta cara Nord formada per balcons, canals i esperons.












Baixem ben ràpid per la de l'Ordiguer i en un moment ja som a Prat del Cadí. Sembla mentida que es pugui passar tant ràpid del fred de dalt d'un cim a l'escalfor d'un prat verd en desgel on el sol invita a despullar-se perquè la pell rebi de primera mà l'escalfor d'un sol esclatant. Mengem i carreguem piles, mentre comentem la jugada i resseguim amb el dit tot el periple d'avui. L'aproximació a la Roca Verda, el flanqueig, l'ascens i el descens.

No em fet el què voliem però la muntanya sempre et dóna sorpreses, i en el nostre cas, una de ben interessant. Acabem d'arribar al cotxe i ens retrobem amb en Cesc. Desem el material mentre projectem noves activitats, tant a la Roca Verda com en indrets més llunyans.