dilluns, 22 de maig de 2017

***** Via del Corb (450m, MD+, 6b obligat) - Mont-rebei, Paret de Catalunya

La via del corb es pot dividir pràcticament en dues parts, la primera més física on navegues per fisures desequipades i la segona 100% clàssica/autèntica on viatges per xemeneis amples i acrobàtiques a voltes patinoses i clautrofòbiques amb un offwith força expo i adrenalínic per allà al mig. En definitiva, una via d'aventura del tot recomanable sobre bona roca, vertical i atlètica.

Data: 22 de maig de 2017

Nom de la via: Via del corb o Corbeau
Zona: Montrebei - Paret de Catalunya
Dificultat: 6b
Dificultat oblidada: 6b
Llargària: 450m, 13 llargs (nosaltres empalmem el 3r i 4rt i el 10è i 11è)
Material: 12 cintes llargues i 2 de curtes, tascons petits i mitjans, joc complert d'aliens, friends fins al 3 (4 opcional), repetim aliens i friends fins al 2. Semi-equipada amb pitons, burils i ponts de roca. Reunions amb 1 o 2 pitons o netes.
Orientació: Sud-oest
Company: Jordi Casas i Jordi Bou
El nostre horari: 8 hores d'escalada (de 8:30 a 16:30)

Accés: Arribar fins a Àger i davant dels bombres agafar una pista forestal que porta fins al Prat d'en Lluís just sota la paret de Catalunya de Montrebei (7km).
Aproximació: 
Des del Prat d'en Lluís, continuem cap al nord-est deixant la paret a la nostra dreta. Quan s'acaba el prat agafem un corriol que continua endavant i l'anem seguint fins que la intuïció ens en faci agafar un que pujaque s'acosta cap al "pilar dels horrors" (40min). La via no es veu des del prat, queda més enllà. L'inici és comú amb Latin Brothers. Inscripció "LB" a peu de via amb una fletxa que indica cap a on cal anar a buscar el llarg (ull amb això perquè algunes ressenyes porten a confusió)

Descens: Un cop sortim per dalt, resseguim la cinglera cap al sud-est i en lleugera pujada. Un cop comencem a baixar trobarem unes fites que ens indiquen un camí cap a la dreta fins a una megafita que és on comença el camí de descens fins al prat (1h10m).

La nit abans fem sorteig de llargs, amb tres escuradents de diferent tamany. En farem 4 de seguits cadascú i comença l'escuradents més llarg. En Casas sembla que li va lo llarg i sortirà primer, llavors en Bou i jo el darrer. Perfecte, ja em puc anar concentrant amb l'off width.

Quan arribes de nit al prat i et lleves al matí, la primera ullada a la paret sempre imposa. Fa fresca però tampoc tant, el dia sembla presentar-se en les millors condicions. Preparem material i sortim direcció el "pilar dels horrors". Ens sorpren el tou de cotxes que hi ha per ser un dilluns, es que ningú treballa? Resulta que son els de TD3 d'escalada que estan d'examens. Saludem a qui coneixem i els desitgem sort.

Paret de catalunya a Montrebei

Ben d'hora ben d'hora, preparem el material


Aproximació


Seguim la ressenya d'en Luichy i ens costa trobar el primer llarg. A partir de la inscipció "LB" a la paret cal fer una diagonal (grau III) clarament cap a la dreta, direcció un diedre/fisura en la vertical d'un arbre. Hi ha un parabolt a l'inici.


L1 (30m): Comença en Casas.Fisura una mica roma que et fa treure la son de les orelles. La reunió és sobre un bloc i cal reforçar-la. No val la pena anar a buscar una reunió d'una altra via uns metres més a l'esquerra (pas expo).




En casas obrint el primer llarg

L2 (45m): bonic llarg sobre bona roca i que es deixa equipar molt bé. L'arribada a reunió és una travessa a la dreta protegida amb dos pitons.



L2



L2, inici de la travessa a la dreta (6b)


L2, passos finals

L3+L4 (25m+30m): possibilitat d'empalmar aquests dos llargs. Ho fem i ho creiem encertat ja que això ens fa guanyar temps. Escalada per fisures i diedres en bona roca.

Inici L3
Inici L3
En Bou xalant amb la seva gopro... "Selfie" a R2

Tram final L4

L5 (45m): En Bou és posa al davant. Bonica travessa cap a la dreta sobre bons cantells.

L6 (45m): La tònica és la mateixa, fisures sobre roca acceptable amb algunes herbotes que molesten. A mig llarg la via te tendeix lleugerament cap a la dreta per llavors anar decididament cap a l'esquerra. Tram una mica perdedor peròquè hi ha un pitó més del que marca la ressenya. Aquest pitó marca la diagonal cap a l'esquerra, direcció cap a un sostret.



Inici L6


Les vistes espectaculars, la paret d'Aragó.



L7 (40m): llarg encara més bó que l'anterior i més evident. 



Inici L7
Els voltors, mejestuosos, no paren de tafanejar els nostres moviments...

L8 (35m): comença el show de les xemeneies de quinto més...


Inici L8



L9 + L10 (25m+30m): em poso al cap davant i empalmo els llargs tot i que no és gaire recomanable, ja que les cordes pesen i pot faltar algo de material a la part final de L10, la part més desagradable (per mi) de la via. A la part final, la xemeneia es va estrenyent i cada cop és més patinosa per culpa de la roca pulida i la merda d'ocell. És millor no entrar massa, tot i que a dins hi ha un pont de roca brutal ideal per passar-hi una baga (sota una pedra encastada). A partir d'aquí ja vaig sortir enfora i cap a la dreta. Si es va amb motxilla millor penjar-la de l'arnés. Reunió còmode i en un lloc fresquet, ja fa una estona que el sol pica.


Bou i Casas, Final L10


Últims passos del llarg 10

L11 (40m): i per fi arriba el famós off width de 6b. Serà tant expo com diuen? M'hi poso amb ganes però amb cautela. El pitó està en un lloc clau, ja que un dels passos és entrar a la fisura i posar-s'hi bé. És important posar-se mirant a Àger. Fent el cuc vaig progressant i fins i tot puc arribar a protegir-me amb el totem negre i un alien. No el trobo tant difícil com semblava, he patit més al final de l'últim llarg. A veure, no és fàcil, però és difícil caure. Unes gotes d'aigua donen força confiança de peus. En algunes ressenyes deien que hi havia dos pitons més amunt, però no en trobo cap més durant aquesta secció i els companys tampoc. Content d'haver-lo superat gaudint-lo, continuo amunt altre cop per una xemeneia ample on cal abandonar-la cap a l'esquerra abans d'entrar massa en la part final. Reunió de dos pitons a reforçar.






Inici L11


Entrant a l'off width


Off width

L12 (30m): llarg herbós i terrós

L13 (30m): En Bou en té ganes i es torna a posar al davant per acabar la via per una xemeneia vertical però amb preses amb una sortida acrobàtica espectacular.




Final de la via!


Des de dalt, les vistes son espectaculars...
El trio calavera...




Moltes gràcies companys!!!!
Llegir més...

diumenge, 14 d’agost de 2016

***** Via dels Sostres (275m, 6a+, V+ obligat) - Paret de l'Aeri (Montserrat)

Espectacular i estètic itinerari per la imponent Paret de l'Aeri. La via va resseguint una sèrie de fissures verticals, diedres i algunes plaques fins que cal superar un sistema de sostres gegants mitjançant un emocionant flanqueig horitzontal. Aquest seria el llarg estrella si no fos per la curiosa xemenia ampla que trobarem més amunt. Dos llargs ben diferents per dues parts ben diferenciades. La primera més fisica i controlable, la segona més expo i compromesa. Una via, però, on no regalen res ja que cal guanyar-se a pols la majoria de seccions. El grau seria més o menys el que marquen les ressenyes, però al numeret caldria afegir-hi algunes dosis de compromís i aventura. Així doncs, millor anar sobrat de grau i de coco. Recalcar que el cinquè llarg està molt brut de vegetació i cal fer una escalada molt desagradable i exposada. Si la tornés a fer se'ns dubte l'acabaria per la David Aparicio, tot i que la xemeneia fa xalar, sobretot un cop l'has fet.

Data: 14 d'agost de 2016

Nom de la via: Via dels Sostres
Zona: Paret de l'Aeri (Montserrat)
Dificultat: 6a+
Dificultat oblidada: V+
Llargària: 275m, 7 llargs (nosaltres ens vam estalviar l'últim llarg flanquejant cap a la dreta III)
Material: 16 cintes exprés, tascons, friends fins al 3, aliens. Semi-equipada amb parabolts, burils i claus (algun està força tapat). Reunions amb parabolts.
Orientació: Est
Company: Sílvia Mas
El nostre horari: 7 hores d'escalada
Aproximació: Aparquem el cotxe al refugi de Santa Cecília. Des d'allí agafem el camí de l'Arrel que porta al Monestir. Trobarem un corriol 
(canal de l'Aeri) que marxa amunt més o menys quan siguem a l'alçada del sistema de sostres. Acostuma a haver-hi una fita. A l'inici de la canal hi ha un bidó i una barra rovellada. No confondre's amb la canal del Moro, molt més ampla i evident que està uns quants metres més endavant. La primera part de l'aproximació és comuna a la "Easy Rider". Cap a la part alta de la canal cal anar a la dreta per unes escales de ferrata plastificades, per llavors remuntar unes pendents protegides amb cables i flanquejar uns quants metres en diagonal. Un cop siguem a peu de paret, la resseguim cap a la dreta fins a sota el primer sostre (50min).
Descens: Un cop a dalt, acabem de remuntar fins a trobar les escales que baixen de les antenes. Les seguim fins que trobem unes fites que marquen un corriol de baixada que marxa cap a la dreta (canal de Sant Jeroni) i que ens porta directe al parking de Santa Cecília. Una mica patinosa en alguns trams però es fa força bé (50min).

Així de contents estavem abans de començar. I és que escalar aquestes grans parets que es veuen de fons sempre et produeix un pessigolleig a la panxa amb aquell puntet d'eufòria i respecte. El dia abans, pràcticament a la mateixa hora estavem en el mateix punt, però això és una altra història...



Així de "felices" ens les prometiem...

Relaxadament anem remuntant per la canal de l'Aeri. Seguim canal amunt fins que trobem unes escales a la dreta. Llavors, remuntem per un cable i flanquegen per la base d'aquesta paret en un tram molt espectacular. Els ulls no paren d'observar aquest impressionant pany de paret, amb algunes de les vies més mítiques i compromeses de Montserrat.



Flanqueig en entorn espectacular

Ens les mirem tot passant per sota reseguint amb la mirada alguna tirada ben farcida de parabolts. Fem la conya de que en la nostra no n'hi hauran pas tants...


Baixem per algun tub de vegetació, rodegem un esperó i ja som sota el primer sostre (evident). Veiem un parabolt fosc un tros amunt, però considerem que assegurar des d'allà serà molt incòmode i decidim començar la via quan encara hi ha certa comoditat.


L1 (V+, 45m): s'ha d'anar a buscar una gran llastra que es pot protegir molt bé. Sota la llastra està una mica trencat. Un cop s'acaba es va a buscar un diedre a la dreta per llavors encarar una placa una mica pulida però ben protegida amb parabolts que va marxant cap a l'esquerra. Reunió de dos parabolts sobre una gran sabina.



Primer llarg de la Via dels Sostres
La Sílvia encarant la travessa de la placa al primer llarg

L2 (6a+, 35m): va bé aprofitar la sabina per baixar una mica i flanquejar com es pot cap a l'esquerra fins a trobar les primeres preses. Continuar flanquejant fins a trobar un pas atlètic per entrar al diedre i continuar amunt, per una secció vertical, de fisura i amb molt d'ambient.



Entrada del segon llarg


Arribada a R2

L3 (30m, 6a): cal escalar uns metres per anar a buscar la fisura horitzontal per començar el llarg flanqueig per sota els sostres. Hi ha un parell de ponts de roca i algun clau en les seccions més problemàtiques. Les preses de mans son força generoses, menys en algun punt on hi trobem alguna secció més fineta de mans i peus. La sortida del sostre es patinosa, però està ben protegida amb un parabolt.



No podia quedar-me sense la típica foto a la via dels sostres!


R3 des de la meitat del llarg

L4 (45m, 6a): Continuem per un diedre fins que esquivem un sostre per una placa polideta però protegida amb dos parabolts per llavors continuar de nou per una fisura. La part alta està una mica trencada, sobretot els últims metres per arribar a l'alzina que es troba cap a la dreta on muntarem reunió.



R4, penjada sobre el buit
Part inicial del quart llarg

L5 (35m, V+): a partir d'aquest llarg, la via canvia totalment de registre i es torna molt més incòmode. Al loro amb aquest llarg ja que la fauna ha envaït totalment la xemeneia de progressió. Hi ha un tram on és complicat tocar roca i no queda més remei que menjar-se l'aritjol per poder progressar. Qui no sàpiga que és un arítjol, després d'aquest tram segur que no se n'oblida. Llarg net de proteccions i complicat de protegir. Expo.


L5
L'arítjol i la Sílvia

L6 (35m, V+): quan surts de l'arítjol i arribes a reunió, t'emportes una sorpresa al veure l'inici del proper llarg, una espècie de cova/xemeneia amb roca gris i xorreres. Sembla impossible poder progressar per aquí. Busques amb la mirada el "com", però aquest llarg és d'aquells que no et creus que t'hi puguis enfilar fins que no t'hi poses. I s'escala en creu, amb els peus a cada paret i pam a pam anar progressant amunt. Respires alleujat quan xapes el pont de roca i el parabolt, però llavors encara queden uns quants metres de xemeneia amb algun pas compromés per sortir-ne. És curiós el gir natural que surt a mig tram, comences cara al cel i acabes cara la paret. 


Quant es surt de la xemeneia, cal escollir per on continuar. A la dreta hi ha una fisura herbosa i a l'esquerra una placa. Decideixo de continuar per la placa, ja en tinc prou d'herbes. A la placa no pots abaixar la concentració doncs costa protegir-la. Molt d'ambient, el company queda lluny i et sents sol amb el dubte si vas per l'itinerari correcte. Silenci absolut, tant sols el vent, que encara ho fa tot més intens. Un metres més amunt veig reunió a la dreta i faig una mica de flanqueig per arribar-hi.


Segons les ressenyes la via va per la fisura de la dreta, però cal dir que està molt herbosa. Per l'esquerra es va fent més o menys bé, amb una escalada continuada sobre el V+ i expo.


La Sílvia recreant-se amb les fotos mentre jo xalava o almenys ho intentava...



Inici de la xemeneia, cara de concentració....
Espectacular l'ambient....
Escalada totalment en creu
Últims metres del sisè llarg

L7 (40m, V+): després de tot el que portes escalat fins ara, quan mires amunt ets sents alleugerit perquè, d'entrada, sembla que toca un llarg més o menys convencional. I més o menys és així. Surto per una placa fins que trobo un parabolt i vaig a buscar una fisura ampla impossible de protegir amb el camalot del 3 però que no presenta gaires dificultats si t'hi poses bé. Després del pas hi ha un clau i llavors la paret va continuant cada cop més amable però també més trencada fins a passar pel mig d'una alzina per anar a buscar la reunió un parell de metres més amunt.




Encarant la fisura del seté llarg
Arribada a R7, ja queda poc...

L'horari és apretat així que decidim deixar per un altre dia l'últim llarg i sortir per l'escapatoria de III.


L8 (30m, III): llarg de tramit però on no val abaixar la guardia per trencat. Flanqueig horitzontal, alzina, grimpada amunt i.... ja hi som!


Arribem a dalt feliços i a la millor hora pel delit dels sentits. La llum és tènue i roja, senyal que falta poc perquè el sol se'n vagi a dormir.


Ens apressem a endreçar-ho tot i fer les últimes fotografies per immortalitzar aquest moment tant bell i intens. 
Dalt la paret de l'Aeri amb Montserrat als nostres peus.

Una nova experiència a la natura, un nou aprenentatge.



Punt i final....


Bona ressenya de la via treta de http://edunz.blogspot.com/....


Llegir més...

dissabte, 6 d’agost de 2016

**** Digitibus (180m, 6a, 6a obligat) - Presles (Massís de Vercors)

Després d'intentar el Cerví, prenem rumb cap al sud ja que la previsió als alps de Valais és dolenta. Descartades un parell d'alpinades que portavem de cap, ens dirigim cap al Massís de Vercors, un lloc idílic i espectacular on no hi falten parets per enfilar-se. Els dies de clima incert escalem als sectors Festival i Dalarhum, dues escoles a tocar però molt diferents. A la primera les xapes estan a tocar i el grau és assequible. A la segona, és totalment al revés, xapes allunyades i grau picant picant. I quan la meteo ens ho permet ens fiquem al magnífic mur de Presles, una paret que conté més de 300 rutes de força dificultat. Escollim una de les més assequibles, Digitibus, una recomanació de l'amic del propietari de la Gite d'Etape "Adrien". Una bonica ruta que surca les parts més febles d'aquesta vasta paret, amb 5 llargs ben diferents i variats sobre el 6a. Tot i ser de les més assequibles et fa escalar. És la segona via que faig en aquest massís, l'any passat vam escalar Point trop n'en faut i ens va fer xalar.

Data:
6 d'agost de 2016

Nom de la via: Digitibus
Zona: Presles (Massís de Vercors) - Sector Grottes de Choranche - França
Dificultat: 6a (al llibre de ressenyes marquen 5c)
Dificultat oblidada: 6a
Llargària: 180m, 7 llargs
Material: 16 cintes exprés (algunes de llargues). Equipada amb parabolts. Reunions amb parabolts.
Orientació: Sud
Company: Sílvia Mas
El nostre horari: 4 hores per escalar la via
Accés: Des de Grenoble o Valence anar fins a Pont en Royans. Hi ha un parking gratuït travessant el pont que pot servir de camp base.

Aproximació: Per aquesta via, cal aparcar el cotxe al parking de les Garottes de Choranche. Un sender surt més o menys de la meitat direcció al sector d'escalada esportiva Pierrot Beach. A partir d'aquí cal reseguir la base de la paret cap a la dreta fins arribar al primer llarg, un diedre herbós que es troba al final del sector (20 minuts).
Descens: 3 ràpels amb cordes de 60m. La primera instal·lació està uns metres a l'esquerra de l'última reunió del final de la via (mirant a la paret).
Enllaç ressenya de la via: aquí

L1 (IV+): Antigament la Digitibus començava per un llarg que està sobre el 6c. Desconeixem si aquest llarg encara existeix, i preferim fer cas de les recomanacions d'iniciar la via per un diedre força bonic que es troba molt a la dreta del sector, sota uns sostres alts. Nom de la via a l'inici.





El diedre és interessant i la Sílvia l'escala xiulant. 





L1 bis: Llarg de transició per arribar als peus del segon llarg. Primer es va per un tram boscós, llavors per una repisa ample, assequible i de fàcil protecció. Per evitar fregaments millor fer una reunió intermitja a l'arribar a la repisa. 





L2 (6a): Nom de via a l'inici amb dibuixet inclòs. Parabolts dorats. Per mi el llarg més bonic de la via, amb una fisura que arrenca sota un sostre i continua a trams desplomats però amb bona presa i bons peus. L'inici està un pel patinòs i els parabolts tampoc estan a tocar així que cal esmerar-se a fons.

Nom i dibuixet a la paret


Arrencada del segon llarg, molta fisura i bons peus
Feliç arribada a R2

L3 (V+): la via surt amb tendència a l'esquerra. La fisura ha desaparegut i cal moure's per placa, amb moviments més precisos i tècnics. Hi ha algunes vies que també passen per aquí, per no equivocar-se cal posar els ulls als parabolts dorats. N'hi ha d'altres de negres, també platejats... Als pocs metres i superat un sostre trobo una reunió que em salto i empalmo els dos llargs. Reunió sobre una repisa amb flanqueig aeri inclòs.

L'entrada des de la reunió
La reunió des de l'entrada
Flanqueig abans de la reunió
L4 (6a): per mi el llarg més finet de la via. Comença per una placa sostinguda i bonica per travessar llavors la línia de parabolts negres cap a la dreta. La distància entre els parabolts obliga a assegurar cada pas, sobretot els peus, per poder fer algun xapatge. L'ambient però, és espectacular.


De fons el sector Buis de Presles

Arrencada sostinguda

Tram finet i tècnic
L5 (6a): últim llarg i també força bonic. A l'arrencada em confonc de parabolts dorats, surto recte amunt i em fico en un 6c. No tardo en adonar-m'en i faig alguna maniobra per recuperar la nostra via que se'n va totalment a la dreta. Flanqueig complicat (des d'allí on sóc) però finalment me'n surto. La via va a buscar un diedre fisurat molt guapo.

Al 6c, per error
Recuperant la nostra via
Últims metres de la Digitibus

Presles és realment increïble. A la tarda encara fem una mica d'esportiva i ens veiem recompensats per aquesta bonica posta de sol. Aquest indret és ple de parets, platós, torrents, rius i senders. Un bon lloc per perdre-s'hi uns quants dies, amb bona companyia, amb alguna corda i potser també amb una bici.


Cap vespre a Presles




Llegir més...